Sitges entra per la vista. I per l'oïda. També pel tacte i el gust, és clar. I Sitges s’olora, és clar. A més, aquí el teu cos se sent bé, es reajusta i equilibra, sap on és i no vol anar-se’n: es diu propiocepció i és el sisè sentit (de veritat, podeu buscar-ho).

En aquesta publicació us compartim les vies d’entrada i les sensacions associades a cada sentit que se solen experimentar a Sitges. Per descomptat, aquestes poden variar o tenir matisos en cada persona, però pel que ens diuen els nostres visitants, el marge d’error és molt petit… marginal, vaja.

Sitges per la vista
Sitges és un festival visual. Perquè té tots els colors, totes les formes i molt d’art propi, exclusiu, que només podràs veure aquí. El blau vibrant de les nostres 17 platges, el verd i gris calcari del Parc del Garraf, el blanc, el pedra i el blau del nucli antic… i després, i a això anem, l'arc de Sant Martí dels nostres museus. Sí, perquè els nostres museus dilaten les pupil·les, fixen mirades... molts visitants no s'esperen trobar un dels temples museus modernistes d'Espanya —el Museu del Cau Ferrat—, en el qual hi ha, a més, quadres de Picasso i El Greco; ni un palau de conte amb salons de fantasia i una terrassa que és un caprici arquitectònic amb vistes al mar —el Palau de Maricel—; ni un museu que gairebé penja sobre el mediterrani i la llum natural del qual acarona obres de genis modernistes com Rusiñol, Jou, Llimona o Casas o l’escola luminista de Sitges. I a més, perquè el teu ull experimenti noves formes i textures, res millor que la Fundació Stämpfli, una joia de l'art contemporani que se situa a l'avantguarda del visual. 

Sitges té bon gust

Un altre sentit molt agraït quan es ve a Sitges és el gust. Als sabors mediterranis li afegim aquí notes pròpies que sorprenen el paladar de manera subtil però definitiva. Parlem de plats com el xató (sobretot de novembre a març) o l’arròs a la sitgetana. I ens referim, és clar, a aquest ambaixador del bon gust que és el vi de malvasia de Sitges, una delícia daurada i afruitada que has de provar i que marida amb tot, demanis el que demanis. I estigueu atents a l’agenda, perquè depenent de l’època en què vingueu, pot ser que coincideixi amb el “Sitges, tapa a tapa” (el nom no deixa lloc a dubtes del que us trobareu durant deu dies seguits) o la Setmana de la Malvasia de Sitges (al novembre). 

Sitges fa olor de mar… i muntanya

Sí, insistim sempre en aquesta dualitat, perquè molta gent ens associa al mar i s’oblida que darrere, donant aixopluc a la localitat, filtrant l’aire i aportant botànics a la brisa mediterrània, tenim aquesta meravella natural que és el Parc del Garraf. Es tracta d’una joia que és la més desconeguda del patrimoni natural català. I no és perquè li faltin arguments… i olors, és clar: de margalló (palmito, en castellà), l’única palmera autòctona europea, de falgueres (Polypodium vulgare) i també de ginesta del Garraf, un arbust de fulla escassa però floració groga i aroma molt singular. I després, és clar, olor d’alzines i pins.
De les nostres platges, sempre us diem el mateix: en tenim moltes i variades, repartides per 18 quilòmetres: urbanes i salvatges, d'ambient LGTBIQ+, familiars, amb vistes i algunes on el tèxtil és opcional. Però totes fan una olor molt semblant: de sal i d’optimisme, de diversió, de crema solar i d’aperitius i menjars sobre la sorra. Les platges a Sitges fan olor de bona vida… segur que ens enteneu. 

Sitges et toca i es deixa tocar

El tacte és un sentit molt especial. Connecta amb les nostres terminacions nervioses que envien informació directament al cervell. En el cas de Sitges, el resultat és l’alliberament d’endorfines…o una cosa molt semblant. El tacte aquí ve de caminar descalç per la sorra, del calfred (de plaer) d’entrar a l’aigua…però també d’anar de botigues. Sí, anar "de shopping" a Sitges és un delit per a dits, braços i cames, malucs i cap…per a tot el cos, escolti. Amb més de 500 establiments diferents, les opcions de tocar i quedar tocat són moltes: roba i complements, amb botigues úniques i singulars, allunyades de franquícies, artesania, joieria i interiorisme… Sitges sempre està de moda. És una cosa tangible: si vens, ho veus… i ho toques. L’oferta tàctil i de shopping també ens hauria de portar al Mercat de Sitges, epicentre de l’slow food, amb 25 llocs que ens atrauen primer per la vista i després pel tacte, abans que el gust es permeti el luxe. 

Sitges sona tan bé…

L’oïda és un sentit molt delicat, però que connecta directament amb el nostre estat d’ànim. És un ressort que ens dispara cap a l’eufòria, la calma o la nostàlgia. A Sitges el rumor del mar és la banda sonora que et rep i se’n va amb tu. Però aquest onatge mediterrani es torna especial aquí perquè es barreja amb el ressò de les rialles al carrer, de la dringadissa alegre de la gent prenent una copa o relaxant-se a les terrasses. És l’ambient de Sitges, aquest que ens diuen que és el que ens fa diferents. Un element difícil d’explicar… però que se sent. I es nota.

A aquest ambient contribueix també moltes vegades l’oferta musical que tenim tot l’any. Depèn quan vinguis, les teves orelles seguiran un flautista d'Hamelín diferent: el Festival de Jazz Antic de Sitges (al març), amb una parade pels carrers que és ja un referent nacional, el Mediterranean Guitar Festival (d’abril a octubre), amb concerts únics a l’ermita de Sant Sebastià, la Sitges Pride, al juny, que convida a defensar la llibertat i alliberar-se amb concerts a peu de platja, el Festival Jardins de Terramar o el Festival Creative Connexions, a l’octubre, i que omple de música irlandesa la ciutat.

Sitges i la plena consciència d’estar on cal estar

Propiocepció. Aquest és el sisè sentit que reuneix més consens per sumar-se als altres cinc. És segurament el més eteri de tots, perquè es refereix a la consciència que tenim del nostre cos, de la nostra ubicació i equilibri. És el saber on ets i com estàs. Doncs bé, Sitges és a la propiocepció el que la sal és a l’ou. Perquè més enllà d’olors, sabors, sons, textures i visions, o potser per com es combinen tots ells, Sitges et situa a l’espai-temps com pocs llocs. Perquè et sents tan bé, que el teu cos es recalcula, els set txakres es desbloquegen i equilibren, les teves vibres només són bones (o boníssimes) i un sospir i un somriure automàtic et confirmen qui ets, i també on ets i on vas, que en aquest cas coincideixen, és clar. Sisè sentit, benvingut a Sitges.